Servei especialitzat d’atenció a la infància desemparament i a l’adolescència (EAIA comarcal del Montsià)

Servei que es dedica a la valoració, actuació i atenció d’infants i adolescents en risc de desemparament o en situació de desemparament, així com el seguiment  i el tractament de les seues famílies.

Donar resposta a situacions de ris greu i necessitats de les persones menors d’edat que requereixen , pel seu abordatge, una especialització tècnica.

• Donar suport tècnic als serveis socials bàsics
• Fer valoracions especialitzades  que no es poden abordar des d’un servei bàsic, tenint en compte els corresponents informes de derivació.
• Promoure , establir i aplicar mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar.
• Fer el seguiment, tractament i l’avaluació de les mesures de protecció.
• Elaboració i control dels plans de millora.
• Coordinar-se amb els  serveis socials bàsics, amb els professionals dels altres sistemes de benestar social, amb entitats associatives i amb els altres serveis especialitzats.

Infants i adolescents (>18 anys) en situació o risc de desemparament i les seues famílies que resideixen en qualsevol dels pobles de la comarca del Montsià.

1 psicòloga, 1 pedagoga, 2 treballadores socials i ½ auxiliar administratiu.

Els que estableixi el Pla de qualitat de serveis socials de Catalunya.

Es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una situació de fet en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar.

Són situacions de desemparament:

• L’abandonament

• Els maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, l’explotació o altres situacions de la mateixa naturalesa efectuades per les persones a les quals correspon la guarda o que s’han portat a terme amb el coneixement i la tolerància d’aquestes persones.
• Els perjudicis greus al nadó causats per  maltractament prenatal.
• L’exercici inadequat  de les funcions de guarda que comporti un perill greu per a l’infant o l’adolescent.
• El trastorn o l’alteració psíquica o la drogodependència dels progenitors, o dels titulars de la tutela o de la guarda, que repercuteixi greument en el desenvolupament de l’infant o l’adolescent
• El subministrament a l’infant o l’adolescent de drogues, estupefaents o qualsevol altra substància psicotròpica o tòxica portat a terme per les persones a les quals correspon la guarda o per altres persones amb llur coneixement i tolerància.
• La inducció a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució per part de les persones encarregades de la guarda, o l’exercici de les dites activitats portat  a terme amb llur consentiment o tolerància, i també qualsevol forma d’explotació econòmica.
• La desatenció física, psíquica o emocional greu o cronificada.
• La violència masclista o l’existència de circumstàncies en l’entorn sociofamiliar de l’infant o adolescent, quan perjudiquin greument el seu desenvolupament
• L’obstaculització dels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda de les actuacions d’investigació o comprovació, o llur falta de col·laboració, quan aquest comportament posi en perill la seguretat de l’infant o l’adolescent, i també la negativa dels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda a participar en l’execució de les mesures adoptades en situacions de risc si això comporta la persistència, la cronificació o l’agreujament d’aquestes situacions.
• Les situacions de risc que per llur nombre, evolució, persistència o agreujament determinin la privació a l’infant o l’adolescent dels elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat.
• Qualsevol altra situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat física o psíquica de l’infant o l’adolescent, o l’existència objectiva d’altres factors que n’impossibilitin el desenvolupament integral

Si un infant i/o adolescent està en una situació de risc greu (art. 102 de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència) i amb la intervenció dels serveis socials bàsics no s’aconsegueix disminuir o controlar l’esmentada situació, els dits serveis han d’elevar l’informe amb la valoració de la situació de risc que persisteix, el resultat de la intervenció i la proposta de mesures que consideren oportunes a l’EAIA.

El servei s’executa mitjançant les intervencions de les diferents professionals de l’EAIA.