El darrer tram del curs del riu Ebre regala a la comarca del Montsià un paratge, el seu Delta, incomparable per la flora i la fauna, sobretot les aus, el qual configura un paisatge atractiu per al visitant: la llum hi és espectacular, s’estira per sobre les hortes i els camps d’arròs que verdegen a la primavera, i a la tardor es converteixen en miralls d’aigua; s’escola entre els petits masos blancs i les barraques que esquitxen la plana; juga a fer ombres amb els grups de palmeres.
AMPOSTA |
L’entrada tradicional a la capital del Montsià es fa creuant el riu, venint del nord, pel pont Penjat: símbol i referència de la ciutat. Es va construir entre 1915 i 1919, i es considera una gran obra d’enginyeria de l’època. La ciutat, que ha crescut en població recentment, sempre ha tingut un gran valor estratègic com a punt de confluència del riu Ebre amb la costa mediterrània, i de control del tràfec costaner i fluvial. Passat el pont, a la dreta, de seguida trobem el castell d’Amposta, que va ser el primer assentament d’aquest nucli, on s’hi troben restes ibèriques, àrabs i posteriors, ja que el castell va ser centre dels dominis de l’ordre de l’Hospital a Catalunya i Aragó. A continuació, hi trobareu enclavat, en l’antic fossat del Castell, un carrer amb cases emblanquinades i ple de flors, des d’on podeu continuar pel traçat urbà del canal de la Dreta de l’Ebre, a l’entrada un bulevard suspès que es converteix al final en un passeig arbrat. 4km riu amunt, en direcció a Tortosa, es pot visitar una vil·la romana que s’està restaurant, i la Torre de la Carrova, una torre medieval de defensa construïda abans de 1313 sobre una planta rectangular de 3 nivells amb finestres germinades i voltes gòtiques a l’interior (Tel. 977 70 29 54). Museu Comarcal del Montsià Actualment, el centre es troba obert al públic mentre du a terme un procés d’ampliació per presentar, a través d’una museografia renovada, l’evolució d’una regió i d’una societat determinada des de temps remots per la seva gran riquesa natural, per la diversitat de formes de vida i per la seva situació estratègica, vora de l’Ebre i la Mediterrània. Festes a Amposta:
|
SEGUINT EL CURS DEL RIU... |
Sortint d’Amposta i seguint el canal de la Dreta de l’Ebre, en direcció a Sant Jaume d’Enveja, ens desviarem per passar pel petit nucli de Balada, on hi ha un gran baladre, l’arbust que dóna nom al poble, catalogat com a Arbre Monumental per les seves dimensions. Molt a prop, l’illa de Gràcia, la més gran dins del riu, manté restes del bosc de ribera, si bé la part central acull conreus de tarongers. Es poden fer rutes pel riu amb barques que surten tant d’Amposta com de Sant Jaume d’Enveja.
|
SANT JAUME D’ENVEJA |
La població presenta un poblament dispers i disseminat, al llarg del riu, amb les cases envoltades per jardins i horts. En els seus orígens es va estructurar al voltant d’un antic camí ramader i va créixer considerablement a finals del segle passat, a partir de la construcció del canal de la Dreta de l’Ebre i de l’extensió del conreu de l’arròs. A Sant Jaume d’Enveja hi trobem una Col·lecció Ornitològica (Av.Catalunya, 27. Tel. 977 47 80 24).
|
EL DELTA |
El Delta conté una gran quantitat de punts per visitar, malgrat que hi ha algunes zones que estan restringides per a la protecció de la flora i la fauna que hi viu. En aquests casos sempre trobarem un mirador des del qual es pot observar el paratge. A la part sud de l’ illa de Buda (a la que no es pot accedir, si no és amb la companyia de guies. Tel. 977 47 80 56) trobem un dels braços del riu (ara inactiu), la Gola i el mirador de Migjorn, des d’on podem albirar l’illa; també és un bon lloc de pesca. Seguint cap el sud, cal passar pel petit nucli dels Muntells (el nom del qual al·ludeix a les dunes de sorra sobre les quals es va aixecar, formades a la riba del riu per on desembocava l’Ebre a l’Edad Mitjana), on encara hi resta alguna de les antigues barraques deltaiques. Des d’aquí ens podem dirigir a les platges i podem recórrer els 6km de la barra sorrenca del Trabucador, un estret passadís que uneix el Delta amb la reserva biològica de la Punta de la Banya i separa les mars de fora i de dins creant un gran port natural, el port dels Alfacs. Al final del Trabucador hi trobem un altre mirador des d’on podem observar les salines de la Trinitat.
|
NOTA GASTRONÒMICA
A la zona del Delta és típica la cuina d’angules; les anguiles preparades amb all i pebre, xapades, fumades o en suc; les anques de granota, l’ànec salvatge, les carxofes a la brasa i sobretot, l’arròs cuinat de mil maneres diferents.