La Moleta del Remei fou declarat monument històric-artístic l’any 1979. Es construí, juntament amb cinc jaciments més de la zona, molt abans de l’arribada dels ibers, possiblement per gent que arribava del Baix Aragó i que pretenia establir relacions comercials amb els fenicis que freqüentaven les nostres costes.

Amb els seus 4.000 m2 és un dels assentaments més grans de tot el nord-est de la península Ibèrica durant aquest període preibèric, i acollia una comunitat d’unes 500 persones, molt nombrosa per als estàndards del moment. Ubicat damunt d’un turó suau, orientat a les riques terres agrícoles del seu voltant, acollia un nombrós grup de famílies, possiblement totes elles emparentades entre sí. Gent que vivia especialment del treball del camp, conreant sobretot blat, ordi, llenties, guixes i pèsols, recursos que completaven amb la ramaderia i, en menor mesura, la recol·lecció i la caça.

El nom d’aquest jaciment ve motivat per la proximitat a l’Ermita del Remei, dedicada a la patronadel municipi, la Mare de Déu del Remei. Un edifici religiós de visita obligada i que es caracteritza, especialment, pels colors mediterranis de les teules de la cúpula.