El passat 16 i 17 de setembre una dotzena de periodistes representants de mitjans d’abast nacional (Avui, Descobrir Catalunya, De Viajes, Travelport, Meeting Market, Editur i Mundo Medieval) van venir a descobrir la comarca del Montsià a través d’un viatge per les mostres més representatives de la gastronomia, naturalesa i cultura del nostre territori.
El Press Trip, organitzat pel Consell Comarcal del Montsià amb la col·laboració del Patronat de Turisme de les Terres de l’Ebre, va servir per difondre més enllà de les nostres fronteres l’essència d’una de les comarques amb més personalitat que combina dues de les reserves naturals més importants de Catalunya: una de medi aquàtic representada pel delta de l’Ebre; i l’altra, de muntanya, representada pel Port.
L’itinerari va començar a Amposta, capital i nucli cultural, amb la visita inicial del Museu del Montsià. L’edifici, de caire modernista, va ser construït a principi del s. XX i va servir per albergar les primeres escoles públiques de la ciutat. El seu interior es troba en procés de remodelació i en aquests moments només es pot accedir a dues sales. Una conté els vestigis comarcals que ens mostren formes de vida ancestrals. Hi ha exposades les restes arqueològiques trobades a la nostra comarca que van des del neolític (època de les primeres mostres de ceràmica humana que es concreten amb collars i braçalets fets amb petxines i restes de sírex com puntes de fletxa i destrals, ja polides), passant pel món ibèric (utensilis de ferro trobats en ritus d’incineració), fins arribar a l’època romana (on es treballava el vidre i ceràmica de luxe).
A l’altra sala hi ha una exposició d’antics utensilis usats per al cultiu de l’arròs, quan els pagesos sembraven, llauraven, segaven i batien només amb la força humana i animal; i utilitzaven carros i barques com a mitjans de transport. Hi trobem reproduccions d’elements emblemàtics i coneguts del delta de l’Ebre tant anteriors com posteriors a la mecanització. En aquesta sala s’hi veu l’evolució pel que fa al treball del camp.
Després, vam fer una volta pel centre de la ciutat per observar les cases modernistes d’Amposta fundades per grans terratinents arrossaires a principis del s. XX, època en què la ciutat es va nodrir d’aquest estil arquitectònic. Pel que fa a elements decoratius, cal destacar els esgrafiats de les façanes, el treball de la pedra als balcons i les escultures, el treball del ferro per als barandats de les balconades i els vidres de colors emprats en els vitralls dels grans finestrals que proporcionaven molta lluminositat a l’interior. Unes cases amb trets de la natura com són els elements de fauna i flora i les formes sinuoses.
També un caràcter marcadament modernista el té el mercat. De l’edifici cal destacar-ne els vitralls, on s’hi representa el delta de l’Ebre al llarg de les diferents estacions: el seu color verd a l’estiu, el daurat a la tardor, el marró a l’hivern i el platejat a la primavera. Quan la terra està sembrada, segada, erma i inundada, respectivament.
La visita a Amposta va finalitzar, com era d’esperar, a la vora del riu que va veure nàixer i va fer créixer aquesta ciutat: l’Ebre. El famós Pont Penjant, del 1915, és la primera via de comunicació que va permetre suplir el pas de barca. Es troba situat a la vora del recinte del Castell, destruït el 1465 durant la guerra contra Joan II, que posteriorment va ser el centre de la industrialització a la ciutat i ara n’és el centre cultural.
Per acabar, vam començar les degustacions de musclos i ostres frescos a "La musclera" d’Amposta. Degustacions que van tenir continuïtat a la golondrina amb la qual vam vorejar la costa fins a la punta de la Banya. Aturant-nos a les muscleres i desprès de fer més tastets d’aquests crustacis tan selectes recents trets del mar, se’ns van mostrar els nous productes relacionats amb el mar que es comercialitzen a les Terres de l’Ebre, bàsicament tres tipus diferents d’ostres enllaunades (en escabetx, fumades i amb oli). Per finalitzar, vam tastar la cuina més tradicional del Delta, fideuada i paella, al "Xiringuito" de la Costa a la badia dels Alfacs.
Amb tot, desprès de passar enmig del mar surant moltes hores, ens van quedar ganes per anar a veure més espècies marines. El lloc escollit va ser la Confraria Verge del Carme de la Ràpita, on vam poder viure de primera mà la subhasta de peix acabat de pescar que arribava del mar al mateix temps que nosaltres. Començàvem a estar impregnats d’olor de mar, però se’ns feia la boca aigua en pensar que aquelles mateixes captures ens podien ser servides per sopar.
Posteriorment, vam canviar d’hàbitat sense moure’ns gaire: abandonàrem la zona marítima pròpiament dita per endinasar-nos al delta de l’Ebre. Al Parc Natural del Delta de l’Ebre, la zona humida més gran de les terres catalanes i un dels hàbitats aquàtics més importants de la Mediterrània occidental, ens hi va acompanyar un guia que ens va mostrar les espècies més característiques. Era bona hora, quan el vespre estava al caure, i el moment propici per sentir el cant dels flamencs i veure els ocells volar en bandades. Allà, vam practicar un dels esports menys cansats i més moderns, el "birdwatching", a les diferents basses. Primer a "La Tancada" hi vam veure flamencs, diverses espècies d’ànecs i martinets. Des d’allà també s’hi observaven les salines. I després a "L’encanyissada", la llacuna més gran del Delta, on a la primavera i a l'estiu s’hi alberguen les majors colònies de cria d'ardeids de tot el Delta (martinet blanc, esplugabous, martinet de nit, martinet menut, agró roig i martinet ros) entre els seus canyissars. Totes dues llacunes són considerades reserves naturals, especialment pel que fa a la caça.
Durant tot el tram vam poder admirar el paisatge deltaic, dotat d’una forta personalitat que el fa únic a Catalunya. Les terres totalment planes li donen un aspecte peculiar que, combinat amb els grans estanys vorejats per canyissars i jonqueres, tenen una especial bellesa.
Ja de nit, coneixedors que al dia següent no trepitjaríem la costa del Montsià perquè encara ens faltava veure tota la part de la muntanya, ens vam dirigir a Alcanar. Al municipi més meridional de Catalunya hi vam anar a sopar i dormir. Ja cansats, buscant "Villa Carmen", una casa pairal del marquesat d’Alcanar convertida en masia rural, ens vam perdre per caminets i, amb l’autobús travat entre dos marges i sense poder girar, vam viure una de les situacions més emocionants del viatge. Per uns moments creiem que ens quedaríem sense menjar aquells peixos que a la llotja ens havien fet la boca aigua. Però tot va tornar a la calma i, potser una mica més tard del previst, vam arribar al restaurant de les Cases "Racó del Jesús", per sopar-hi.
Jesús va ser el perfecte amfitrió del seu restaurant. Va explicar-mos amb pèls i senyals la seva tècnica culinària i d’elaboració de tots els plats, així com també les tradicions del poble d’Alcanar i de les Cases. Vam menjar-hi xipirons, peludes, llucet, cloïsses i gambes. Unes gambes que, concretament, havien estat pescades amb la tècnica del tresmall. Tot de menjars exquisits que ens van captivar. La sobretaula va ser prou llarga com per pair el sopar i poder tornar a la casa rural a descansar.
El cansament començava a accentuar-se després de les llargues visites pel Delta i pel centre de la capital del Montsià durant el primer dia de Press Trip per la nostra comarca. Però el dia 17 de setembre (segon dia del programa) hi havia uns objectius a complir i el temps no perdonava. El bus que portava els periodistes procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona, ja començava a divisar-se des de l’esplanada que envolta l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona, situada a uns tres quilòmetres d’aquest municipi.
La primera parada ens aproximava fins alguns dels indrets més culturals d’Ulldecona, les pintures d’art rupestres situades enmig d’aquesta construcció de caràcter religiós. Finalitzada aquesta visita ens desplaçaríem fins a la partida de l’Arión d’aquesta mateixa localitat, per fer-nos sabedors de la riquesa agrícola representada per les oliveres mil·lenàries.
L’Ermita de la Pietat, que porta aquest nom per ser la patrona de la localitat d’Ulldecona, destaca per la seva situació geogràfica des d’on es pot contemplar el municipi sencer. La seva ubicació (molt a prop de les pintures rupestres) no és casual sinó que pren com a referència el caràcter espiritual d’aquestes petjades prehistòriques.
Aquestes restes de l’època de l’hepipaleolític destaquen com el conjunt de pintures rupestres d’art llevantí més important de tot Catalunya. La formen més de 14 abrics pintats en períodes diferents fa més de 8000 anys i que van ser la mirada atenta de més d’una desena de periodistes disposats a immortalitzar-les amb les seves càmeres fotogràfiques.
Els abrics destaquen per la seva quantitat de pintures rupestres amb més de 400 figures que formen diverses escenes de la vida (entre les quals destaca la caça com a mitjà de subsistència) i que reflecteixen un món de la prehistòria en conjunt de les seves creences, de la seva identitat, dels seus rituals, de la seva estètica i d’evolució en el temps.
Actualment aquesta zona compta amb un Centre d’Interpretació creat a final de 2005 que serveix com a eina bàsica per a la promoció, conservació i difusió de l’Art Rupestre, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998.
Finalitzada aquesta visita guiada als jaciments, el Centre d’Interpretació va ser escenari d’uns intensos minuts de diversió amb un joc interactiu on s’hi reconstruïa una de les etapes de l’època de la prehistòria: la caça. Una bona manera d’amenitzar la jornada, exterioritzar-nos i compensar el cansament que ja es feia palpable conforme ens aproximàvem al migdia.
Per finalitzar aquesta estada a l’Ermita els periodistes van poder degustar el típic cóc de mançana de l’agre dolç del qual tant n’havien sentit parlar...
La segona parada al municipi d’Ulldecona es corresponia amb la visita a un dels camps d’oliveres mil·lenàries propietat dels Porta Ferré i situat a la partida de l’Arión.
Ulldecona destaca per la seva economia agrícola basada en el conreu de secà: blat, vi i oli d’oliva, ingredients que formen part de la dieta mediterrània i que antigament es constituïen com a principals aliments de subsistència.
La partida de l’Arión constitueix una de les mostres més singulars i impressionants de l’agricultura tradicional mil·lenària i alberga una de les concentracions més importants i més antigues d’oliveres mil·lenàries de tot el país. Algunes d’aquestes podria superar els dos mil·lennis d’antiguitat.
La finca dels Porta Ferré contempla els exemplars més antics de tota la partida, dos dels quals van ser declarats Arbres Monumentals per la Generalitat de Catalunya amb més de 2000 anys d’història. La finca conté gairebé els dos centenars d’oliveres d’aquest tipus que es conceben com la imatge més característica dels molts turistes que sovint visiten la nostra zona.
Com es freqüent en aquesta zona, la majoria dels exemplars són de varietat farga, tot i que també hi podem trobar l’oliva morruda i la sevillenca.
L’any 2007 la família Porta Ferré va obtenir la certificació per envasar oli mil·lenari, essent la primera de tot Catalunya. Per materialitzar aquest fet, i abans de començar l’altra visita guiada pel Port (la Sénia) vam degustar l’oli mil·lenari acompanyat d’un bon vi d’Ulldecona, per començar a fer boca abans de l’esperat dinar al restaurant l’Antic Molí d’Ulldecona.
Abans de tornar a emprendre la marxa i arribar a la Sénia, el viatge en bus va servir per conversar sobre les festes, tradicions i gastronomia que caracteritza la nostra comarca.
En arribar al Centre d’Informació del Parc Natural dels Ports, situat a la Sénia, vam poder gaudir d’una explicació quasi ben bé efímera sobre la riquesa paisatgística que contempla aquest massís.
Aquestes serres destaquen per la riquesa de la fauna i flora que hi viu i, de fet, són el refugi de moltes espècies animals i vegetals amenaçades. Hi destaca la presència de la cabra hispànica i les poblacions de faig.
Entre els arbres monumentals hi destaca el Pi Gros, el Faig Pare, el Pimpoll, la Carrasca Grossa de les Vallcarenes, el Pi Ramut, els Teixos del Marturi i el Teix d’en Grilló, testimonis de la història ambiental d'aquest serrat feréstec de les Terres de l'Ebre.
Després d’aquesta adquisició de coneixements impregnats de conceptes vegetals i animals difícils de retenir per sempre a la nostra memòria, ens vam desplaçar fins al riu Sénia on vam poder gaudir d’un dels paisatges més impressionants de la nostra zona.
Abans de començar les explicacions dels dos guies que ens havien d’acompanyar fins al final del trajecte i envoltats per espècies vegetals desconegudes i aràcnids singulars difícils de concebre almenys per l’espècie humana que ens acompanyava; vam poder passejar per sobre del riu per un pont penjant que a més d’un li ocasionà vertigen.
El riu Sénia (antigament anomenat riu d’Ulldecona), naix a les muntanyes del Port de Beseit, i les seves aigües s’acumulen a l’embassament d’Ulldecona.
El seu pas pel municipi de la Sénia el caracteritza com un del punts fluvials de major importància tenint en compte que procedeix a la separació de la Comunitat Valenciana amb Catalunya.
Finalitzat el recorregut pel Port vam poder gaudir d’un bona demostració culinària a l’Antic Molí d’Ulldecona. Cincs plats de completa exquisidesa acompanyats d’aromes florals, un d’aquests guardonat amb el Llagostí d’or que atorga l’Ajuntament de Vinaròs.
Finalitzada aquesta degustació al més pur estil Ferran Adrià, els periodistes havien de tornar cap al seu lloc d’origen i el conductor no es feia esperar. Una jornada que de ben segur que no oblidaran, almenys pel que suposa a la realitat gastronòmica de la badia del Alfacs.
